Quant temps vam viatjar?
Quin va ser el nostre recorregut?
LES FOTOS DEL VIATGE
www.picasaweb.com/patrukinha
divendres, 27 de febrer del 2009
Brasil, atracció fatal (I part)
Allò que no publiquen els altres blogs!!
El blog d'1anysensehivern demostra que els viatges no són tot el que es mostra en els blogs clàssics, hi ha moltes instantànies que no surten mai publicades. Però nosaltres som l'excepció.
Hi ha moments del viatge que ens agradaria obviar, però que no es poden esborrar.
Els descansos entre trajecte i trajecte, oi, Patri??O la dura vida de Brasil, on t'has de treure del damunt animalons massa acostumats a demanar menjar dels turistes... Com aquests coaties que em van assaltar sense pietat i una mica més i em deixen sense motxilla.
dimecres, 18 de febrer del 2009
Deixamos atrás Arxentina...
as súas incribles paisaxes que tanto nos fixeron vibrar (como sempre dicías ti, Cris), a súa acolledora xente, o fascinante norte, Humahuaca, Purmamarca, os valles calchaquíes... tamén os asados que nos fixeron relamer os dedos máis dunha vez (e as empanadas, milanesas napolitanas, lomitos e sobre todo os alfajores de chocolate!), a sensualidade do seu tango, a súa convulsiva historia, a olor a gas, a espectacular e mítica ruta 40, os wanacos, nyandús, condors...
as moedas que non existen!!, á YPF e Texaco, que desgraciadamente están por todos lados!, o "Che, que onda, como andás?" os kms e kms de ripio (estradas sen asfaltar, de pedra e pedra e máis pedra), a propaganda electoral do psoe e do pp nos autobuses e nas rúas de Buenos Aires...
e moitas, moitísimas cousas máis, novas amizades, unha morea de anécdotas e de sensacións que esas sí, quedarán connosco!
Iso sí, antes de marchar este incrible país tamén se quixo despedir de nós con este agasallo...
As cataratas de Iguazú, impresionantes.
Mais fotos aqui, http://picasaweb.google.com/Patrukinha/Iguazu#
3 mesos de viatge, Brasil
D-altra banda, us avancem que estem ara mateix a Salvador de Bahia, i que hem visitat ja Rio de Janeiro i que el carnestoltes el passarem a Recife i Olinda 2 ciutats del nord-est del pais!!
dissabte, 31 de gener del 2009
Tanquem el primer cicle del viatge, a on? a Buenos Aires!
Ara, nosaltres, en el nostre viatge tanquem un cicle. El 15 de novembre del 2008 vam arribar a Buenos Aires. Dos mesos i mig més tard hem tornat a una ciutat que ja està de vacances, amb carrers buits al migdia, amb una calor sufocant. Durant tot aquest temps hem fet una volta força gran per Argentina i de resquitlló per Xile. Han estat setmanes d'emocions, de moltes coneixences, de molt aprenentatge. I ara? què passa ara?
Que tanquem el cicle. Hem tornat al mateix hostal on ens vam hospedar aquell llunyà 15 de novembre. Hem retrobat gent, carrers, sensacions, olors de Buenos Aires. Hem vist ballar tango de ben a prop per a gent no professional, que era un dels deutes que teníem amb aquest gran urbs, hem passejat pels seus carrers més mítics... I tot ens està assenyalant cap al nord, cap al Brasil.
Per tant, tornarem a agafar les motxilles, un día més, i farem allò de "carretera i manta". Abans però de creuar cap a Brasil una darrera perla argentina: Iguaçú! Ja us ho explicarem!
dimarts, 27 de gener del 2009
Xile austral, Torres del Paine
Després vam seguir baixant però creuant la frontera per arribar fins a la ciutat xilena de Puerto Natales, una població que ens ha deixat un grandíssim record per la gent que hi hem trobat.
Hospedats a l'Hostal Magallania vam fer-nos ben amics d'un dels seus propietaris en Willy i la Jimena. Durant tres dies plujosos vam poder fer vida quotidiana pels seus carrers, esperants que el temps millorés per entrar a una de les joies de la naturalesa d'aquella zona, les Torres del Paine.
Perquè us en feu ua idea, abans de venir per aquí, el nom de Torres del Paine no m'era gens conegut. Però en arribar a aquí, tots els viatgers tenen aquesta referència apuntada a la seva lliberta de viatge. Per què? Doncs bé, és segurament, una barreja d'ingredients.
D'una banda perquè és un Parc Nacional del tot destaca, amb una bellesa inaudita. De l'altra, perquè per observar-lo de ben a prop calen com a mínim entre tres i quatre dies de caminada prou durs. I a l'entorn d'aiò es forma com una èpica entre els que hi han entrat.
Bé, doncs, la Patri i jo vam decidir entrar al Parc. Vam comprar menjar per a 4 dies, vam llogar un sac de muntanya i una cuineta de gas per preparar coses calentes.
La veritat va ser una gran experiència, però alhora uns dies molt durs perquè vam caminar un total de 70 quilòmetres en 3 dies i mig, i en la majoria carregats amb motxilles d'entre 6 i 8 kilos. I si només fos caminar, però és que a més calia travessar rius per pedres, descalçant-nos, pujades pronunciades, baixades pronunciades.... i a l'acabar la jornada muntar la tenda i creuar els dits perquè el clima austral, canviant i dur, no ens fes la murga....
Al final tot va sortir molt bé, vam tenir sort. Les conseqüències són que els músculs encara ens fan mal, però, vaja, marxarà.
dilluns, 26 de gener del 2009
Tot serà diferent
D'altra banda, la Isa se'n va a Belem, al nord de Brasil, en un parell de dies encadenant dos vols. I ho farà amb un esquinç de turmell!
En fi, els viatges són inesperats, l'essència però de l'anysensehivern segueix dempeus, amb els integrants del grup aquí o allà.
Dani
diumenge, 18 de gener del 2009
dilluns, 5 de gener del 2009
divendres, 2 de gener del 2009
Xile, dolça Xile
dimecres, 31 de desembre del 2008
BON ANY 2009!!!
Per cert, ara, ja podeu fer comentaris sense haver-vos de registrar! Així que esperem les vostres aportacions, comentaris, suggeriments, queixes, demandes, etc
divendres, 26 de desembre del 2008
Nadal des de la Patagònia

El Huachulafquen dins el Parc Nacional Lanin va donar el tret de sortida a tres dies pels d'estímuls. Dies i nits. Nits que vam passat acampats sota les estrelles i en platgetes al costat dels llacs, fent un foc a la sorra...
El recorregut ens ha portat per poblacions com Villa La Angostura i San Carlos de Bariloche, on havíem de tornar el cotxe.

I aquí ve la segona part de les dues darreres setmanes. L'episodi que hem viscut a El Bolsón, un poble situat a unes 2 hores de Bariloche i que ens ha atrapat durant una setmana. I hem viscut de tot: pluja intensa, passejades per muntanyes i rius increïbles, vida nocturna, amistats i un sopar de Nadal a les antípodes dels nostres llocs d'origen. I així hem anat tirant les dues darreres setmanes.
Recordant. això sí, a tots els que des de lluny ens seguiu.
Dani
dijous, 25 de desembre del 2008
diumenge, 14 de desembre del 2008
Coses curioses
Alfajor: Per a tots aquells que els dolços siguin la seva devoció que sapiguen que a Argentina un dels més preuats és l'alfajor. Una pasta que està formada habitualment per dues capes de galeta i al mig el famós "dulce de leche". Per sobre està recobert o bé per sucre glaçat o per xocolata. Boníssim.

Dani
dilluns, 8 de desembre del 2008
ORGASMES VISUALS
Al llarg d'aquests primers dies de viatge, ens hem delectat i gaudital màxim de les terres del nord argentí! Hem recorregut un gran i inacabable salar d'un blanc segador i ens hem endinsat per terres tan àrides que només i creixen i hi regnen els impressionants "cardones",cactus que de tan alts que són, semblen tocar el cel.
L'altre gran orgasme visual ha estat sense cap mena de dubte el trekking pel Parque Nacional del Aconcagua! Ens em deixat captivar pel Cim més alt de tota l'América del sud.... de 6.962mts! Després de passar uns dies a Penintentes, des d'on vam fer el cim al Cruz de Caña(3.500mts) per tal d'aclimatar-nos a les altures i prepar-nos per caminar ben aprop d'aquest gegant de roca i neu: l'Aconcagua, que tants somnis i reptes desperta entre muntanyers i escaladors!!
La nostra aproximació a l'Aconcagua, va començar a la Laguna de Horcones, l'entrada del Parc, des d'on vam caminar fins a Confluència, el primer campament a 3.700mts. Aquí vam plantar la tenda i ens vam fer la primera revisió mèdica per controlar que tot anava sobre rodes i que el nostre estat de salut estava en plena forma. En definitiva, bona saturació d'oxigen a la sang i la pressió a nivells adequats! Així que després d'hidratar-nos un munt a base de moltes tasses de té plats de sopa calenta amb fideus instantanis, vam anar a dormir sota un cel estrellat. Després de superar una nit amb valors negatius al termòmetre, de bon matí ens vam despertar amb el bullici de l'arribada dels Arrieros i les mules que ben carregades seguien muntanya amunt cap als següents campaments. Amb les botes posades i les forces recuperades, emprenem camí cap al mirador de Plaza de Francia, des d'on la vista de la cara sur de l'Aconcagua és brutal!Precisament des del mirador i després d'haver caminat i suat unes quantes hores, la màgica muntanya ens va regalar un impressionant allau ! Quin espectacle natural! Després d'aquest regal, retornem a Confluencia sense poder evitar recollir durant el camí alguna pedreta de record, d'aquesta terra tant especial! Una nit més, més sopeta calenta i tots tres apretadets dins la tenda per no passar fred! L'endemà, ens acomiadem de l'Aconcagua i després d' intercanviar abraçades ens despedim de tothom... en especial d'en Dani i l'Abel,que emprenen camí cap al següent camp base: Plaza de Mulas. La tornada a Mendoza ja us la podeu imaginar, els peus ben escaldats i fets caldo de tant caminar, però amb el somriure i la felicitat d'haver passejat per aquest racó de món tant espectacular!
Per aquestes latituds seguirem caminant i somiant per tots aquests instants que ens fan sentir cada dia més vius i plens d'il.lusions!
I es que aquests primers 25 dies, han estat plens de coneixences i experiències interessants que seguirem compartint amb tots vosaltres! Mil abraçades!
Cris
dijous, 4 de desembre del 2008
dilluns, 1 de desembre del 2008
Contrastos al nord-oest d'Argentina


La jornada la vam acabar a Cachi, una petita població emmig de la famosa ruta 40, on vam fer nit al camping municipal.
L'endemà ens amagava un altre dia ple de paisatges increibles. D'entre els quals es pot destacar la Quebrada de las Conchas, amb unes formacions rocoses adornades amb uns tocs de llum de capvespre gens menyspreables. Una de les parts amb més nomenada és aquesta: la garganta del Diablo.

La següent parada va ser Cafayate. Centre d'una regió famosa pels seus vins blancs des d'on vam fer el darrer tram amb el cotxe de lloguer un llarg trajecte fins a Tucuman. Potser va ser el dia més surrealista dels tres.
De bon matí i sota una calor espantonsa més de 35 ºC vam fer una mica d'història i vam visitar les ruïnes de Quilmes, espai on es conserven les parets mestres d'un poblat d'indígenes que van ser anorreats promer pels inques i després pels espanyols, malgrat la seva aferrissada defensa.
A la tarda vam viajar per poblacions com Tafí del Valle i Amaicha del Valle, encara amb el regust precolonial entre els seus carrers per acabar a Tucuman. El recorregut entre Tafí i Tucuman depara una de les millors sensacions. Es passa d'una vegetació alpina als més de 2.000 msnm fins a un bosc subtropical als 400 msnm. Senzillament, increïble. A casa nostra és impensable un canvi de vegetació tan brusc com aquest en qüestió de 10 minuts.
quin país de contrastos!!!!
dimecres, 26 de novembre del 2008
L'Argentina que deixa de ser Argentina
Tornem a ser aquí. Després de molts dies sense escriure res ens animem de nou. Amb moltes coses per explicar-vos! No haver escrit té un motiu prou contundent. Hem estat trepitjant el nord d'Argentina on poder-nos connectar a internet era una tasca força complicada.
El trajecte ens ha dut a les províncies de Salta i Jujuy. Allà on Argentina deixa de ser Argentina. Per molts motius. Ho és administrativament. Els ciutadans se'n senten, d'argentins. Però l'essència no la és. No deixa de ser un territori andí, poblada per desendents dels habitants de fa milers d'anys i on les tradicions i la cultura s'allunya i molt de la vida de Buenos Aires o Cordoba.
Hem estat durant uns dies vivint a més de 3.000 metres d'alçada d'una manera anòmalament normal. Qui s'ho imagina a casa nostra que es pugui fer una vida quotidiana a aquests indrets?
Ho hem viscut en la pròpia pell. I més encara. Hem descobert un paisatge espectacular, ple de matisos, de colors vius, de formes estrambòtiques.
Tenim pendent penjar les fotos, que en són moltes! moltíssimes! i s'acumulen de manera preocupant. I a més a més, explicar-vos algunes de les coses que ens han passat aquests dies.
dijous, 20 de novembre del 2008
Casal de Catalunya, de Buenos Aires

dimarts, 18 de novembre del 2008
Buenos Aires, passio musical
Passen els dies a Buenos Aires. Els nostres cossos s'han acostumat al canvi d'horari. Ja dinem a una hora decent i els ritmes de son tambe ja s'han acostumat. Els nostres passos ja tenen olor a a la brisa de Mar de Plata.
dilluns, 17 de novembre del 2008

diumenge, 16 de novembre del 2008
Monedes i taxistes
Despres de viure una jornada a milers de metres d'alsada en A-340, amics, amigues, familiars: aterrem al continent america!hem creuat l'Atlantic!Gairebe no ens ho creiem!
Passem el control d'aduana mes be del que ens pensavem: i un amic de la Cris ens espera. En Max. Agafem un bus (no recomanat per turistes) que ens porta cap al centre de la ciutat, passant pels barris marginals de l'extrarradi.
I ens arriba la primera sensacio estranya del viatge. Si no tenim monedes no som res. Argentina te contrastos espectaculars. Un pais que es va quedar aturat als anys setenta. I que sembla que no es desperta. Per viatjar en bus necessitem monedes. Pero no hi ha monedes enlloc. Els comersos no et donen canvi i si compres alguna cosa et tornen amb bitllets petits. Comensa el caos en un pais acostumat als petits caos.
Al final, despres que en Max negocii amb el conductor del "colectivo", podem pujar. Hem de recorrer 1hora i mitja per avingudes immenses... extenuats pel viatge en avio, el viatge en colectivo arribem a l'hostal. Ara si jha hi som. Buenos Aires ens dona la benvinguda i l'hi acceptem l'oferta.
Comensa una nit estranya.... on els taxistes hi tenen un paper destacat....