Després de 25 dies recorrent argentina, només puc definir l'espectacularitat dels paisatges com a....autèntics orgasmes visuals!!
Al llarg d'aquests primers dies de viatge, ens hem delectat i gaudital màxim de les terres del nord argentí! Hem recorregut un gran i inacabable salar d'un blanc segador i ens hem endinsat per terres tan àrides que només i creixen i hi regnen els impressionants "cardones",cactus que de tan alts que són, semblen tocar el cel.
Al llarg d'aquests primers dies de viatge, ens hem delectat i gaudital màxim de les terres del nord argentí! Hem recorregut un gran i inacabable salar d'un blanc segador i ens hem endinsat per terres tan àrides que només i creixen i hi regnen els impressionants "cardones",cactus que de tan alts que són, semblen tocar el cel.
El nord ens ha brindat esplèndides i estranyes formacions rocoses multicolors! I es que les terres de les províncies de Salta i Jujuy són per qualsevol geòleg "un paradís", al estar constantment envoltat de roques formades per infinitat de minerals que pinten les muntanyes de colors surrealistes!
L'altre gran orgasme visual ha estat sense cap mena de dubte el trekking pel Parque Nacional del Aconcagua! Ens em deixat captivar pel Cim més alt de tota l'América del sud.... de 6.962mts! Després de passar uns dies a Penintentes, des d'on vam fer el cim al Cruz de Caña(3.500mts) per tal d'aclimatar-nos a les altures i prepar-nos per caminar ben aprop d'aquest gegant de roca i neu: l'Aconcagua, que tants somnis i reptes desperta entre muntanyers i escaladors!!
L'altre gran orgasme visual ha estat sense cap mena de dubte el trekking pel Parque Nacional del Aconcagua! Ens em deixat captivar pel Cim més alt de tota l'América del sud.... de 6.962mts! Després de passar uns dies a Penintentes, des d'on vam fer el cim al Cruz de Caña(3.500mts) per tal d'aclimatar-nos a les altures i prepar-nos per caminar ben aprop d'aquest gegant de roca i neu: l'Aconcagua, que tants somnis i reptes desperta entre muntanyers i escaladors!!
Precisament, hem tingut la sort i el gust de fer el trekkingacompanyades i guiades per en Dani Cazalla, que de ben segur,si el clima acompanya i l'alçada no li juga males passades, en pocs dies serà el primer lloretenc a fer el cim més alt de Sud Amèrica.... molta sort Dani! El cim t'espera!
La nostra aproximació a l'Aconcagua, va començar a la Laguna de Horcones, l'entrada del Parc, des d'on vam caminar fins a Confluència, el primer campament a 3.700mts. Aquí vam plantar la tenda i ens vam fer la primera revisió mèdica per controlar que tot anava sobre rodes i que el nostre estat de salut estava en plena forma. En definitiva, bona saturació d'oxigen a la sang i la pressió a nivells adequats! Així que després d'hidratar-nos un munt a base de moltes tasses de té plats de sopa calenta amb fideus instantanis, vam anar a dormir sota un cel estrellat. Després de superar una nit amb valors negatius al termòmetre, de bon matí ens vam despertar amb el bullici de l'arribada dels Arrieros i les mules que ben carregades seguien muntanya amunt cap als següents campaments. Amb les botes posades i les forces recuperades, emprenem camí cap al mirador de Plaza de Francia, des d'on la vista de la cara sur de l'Aconcagua és brutal!Precisament des del mirador i després d'haver caminat i suat unes quantes hores, la màgica muntanya ens va regalar un impressionant allau ! Quin espectacle natural! Després d'aquest regal, retornem a Confluencia sense poder evitar recollir durant el camí alguna pedreta de record, d'aquesta terra tant especial! Una nit més, més sopeta calenta i tots tres apretadets dins la tenda per no passar fred! L'endemà, ens acomiadem de l'Aconcagua i després d' intercanviar abraçades ens despedim de tothom... en especial d'en Dani i l'Abel,que emprenen camí cap al següent camp base: Plaza de Mulas. La tornada a Mendoza ja us la podeu imaginar, els peus ben escaldats i fets caldo de tant caminar, però amb el somriure i la felicitat d'haver passejat per aquest racó de món tant espectacular!
Per aquestes latituds seguirem caminant i somiant per tots aquests instants que ens fan sentir cada dia més vius i plens d'il.lusions!
I es que aquests primers 25 dies, han estat plens de coneixences i experiències interessants que seguirem compartint amb tots vosaltres! Mil abraçades!
Cris
La nostra aproximació a l'Aconcagua, va començar a la Laguna de Horcones, l'entrada del Parc, des d'on vam caminar fins a Confluència, el primer campament a 3.700mts. Aquí vam plantar la tenda i ens vam fer la primera revisió mèdica per controlar que tot anava sobre rodes i que el nostre estat de salut estava en plena forma. En definitiva, bona saturació d'oxigen a la sang i la pressió a nivells adequats! Així que després d'hidratar-nos un munt a base de moltes tasses de té plats de sopa calenta amb fideus instantanis, vam anar a dormir sota un cel estrellat. Després de superar una nit amb valors negatius al termòmetre, de bon matí ens vam despertar amb el bullici de l'arribada dels Arrieros i les mules que ben carregades seguien muntanya amunt cap als següents campaments. Amb les botes posades i les forces recuperades, emprenem camí cap al mirador de Plaza de Francia, des d'on la vista de la cara sur de l'Aconcagua és brutal!Precisament des del mirador i després d'haver caminat i suat unes quantes hores, la màgica muntanya ens va regalar un impressionant allau ! Quin espectacle natural! Després d'aquest regal, retornem a Confluencia sense poder evitar recollir durant el camí alguna pedreta de record, d'aquesta terra tant especial! Una nit més, més sopeta calenta i tots tres apretadets dins la tenda per no passar fred! L'endemà, ens acomiadem de l'Aconcagua i després d' intercanviar abraçades ens despedim de tothom... en especial d'en Dani i l'Abel,que emprenen camí cap al següent camp base: Plaza de Mulas. La tornada a Mendoza ja us la podeu imaginar, els peus ben escaldats i fets caldo de tant caminar, però amb el somriure i la felicitat d'haver passejat per aquest racó de món tant espectacular!
Per aquestes latituds seguirem caminant i somiant per tots aquests instants que ens fan sentir cada dia més vius i plens d'il.lusions!
I es que aquests primers 25 dies, han estat plens de coneixences i experiències interessants que seguirem compartint amb tots vosaltres! Mil abraçades!
Cris
6 comentaris:
eiiii mamoneeesss jajaj k envidiaaa vaya fotikos mas chulas¡¡
seguir disfrutando muxo y sacando fotos tan bonitass¡
petoneeeeeeetss per tots¡¡¡¡
Uola a tothom !!!!!!!!!
Encara que de tant en tant, tingui de eixugar la baba del teclat de l'ordinador que em salta de la meva boca embovada amb veure aquestes fotografies i els comentaris, m’alegro molt que les aneu enviant i compartir-les amb nosaltres, per així, forma part d’aquesta aventura !
No pareu d’escriure !
Ros
Hola juapiños
Jo, ya pasó casi un mes desde que os fuísteis y acabo de entrar en el blog. Pero ya me puse al día, leí todo (con alguna dificultad aunque me las daba de sabioncilla), vi todas las fotos (con los consiguientes orgasmos visuales) y hasta los comentarios, viva viva viva!!!!
Patrukiñaaaa, anda juapiña, escribe algo, quiero ver tu voz.
Por aquí todo bien, aunque con unas ganas horribles de estas ahí.
Muchos besos desde Galicia
Sentims una molt sana enveja particularment veient les fotos del trekking, ou sexa, quen nos dera achegarnos aínda que fora so un intre ate alí.
Un bico de Xan, María e Chano
Que guay que tot va anar bè a l´aconcagua!!! Les fotos son molt guapes. A veure si ens retrovem en qualsevol racó d´Argentina... Un petò ben gros.
Encara que no hagi dit res fisn avui segueixo els vostres posts amb molt d'interès!!! Espero que continueu gaudint de tot!!
Publica un comentari a l'entrada