Quant temps vam viatjar?

Vam aterrar a Buenos Aires el 15 de novembre de 2008, hem tornat a Catalunya entre el 7 i el 20 de maig de 2009. 6 mesos.

Quin va ser el nostre recorregut?

Para ver por donde hemos pasado exactamente clickar en MAP y luego en ampliar (+). more...

LES FOTOS DEL VIATGE

Les podeu trobar a:

www.picasaweb.com/patrukinha

dissabte, 31 de gener del 2009

antropòlegs del món


Pels antropòlegs de Barcelona: a l'altre cantó de l'Atlàntic us fem la competència!!!!

Tanquem el primer cicle del viatge, a on? a Buenos Aires!







Amigues i amics! Els cercles que es tenquen són predominants. Habitualment a les nostres vides tenim senyals que ens ho indiquen. La nostra vida és un cicle, i al voltant d'aquests aspirals obrim i tanquem pestanyes, il·lusions, amors, projectes, feines, viatges, etc.
Ara, nosaltres, en el nostre viatge tanquem un cicle. El 15 de novembre del 2008 vam arribar a Buenos Aires. Dos mesos i mig més tard hem tornat a una ciutat que ja està de vacances, amb carrers buits al migdia, amb una calor sufocant. Durant tot aquest temps hem fet una volta força gran per Argentina i de resquitlló per Xile. Han estat setmanes d'emocions, de moltes coneixences, de molt aprenentatge. I ara? què passa ara?
Que tanquem el cicle. Hem tornat al mateix hostal on ens vam hospedar aquell llunyà 15 de novembre. Hem retrobat gent, carrers, sensacions, olors de Buenos Aires. Hem vist ballar tango de ben a prop per a gent no professional, que era un dels deutes que teníem amb aquest gran urbs, hem passejat pels seus carrers més mítics... I tot ens està assenyalant cap al nord, cap al Brasil.
Per tant, tornarem a agafar les motxilles, un día més, i farem allò de "carretera i manta". Abans però de creuar cap a Brasil una darrera perla argentina: Iguaçú! Ja us ho explicarem!

dimarts, 27 de gener del 2009

Xile austral, Torres del Paine
















Hem arribat fins a la zona més austral del continent americà. Després de passar per la "mítica" Ruta 40 argentina, centenars de quilòmetres i quilòmetres de terres àrides amb animals salvatges com els wanacos o els nyandús, vam arribar a les ciutats de El Chaltén (on hi ha el Fitz Roy) i el Calafate (on hi ha el Perito Moreno).
Després vam seguir baixant però creuant la frontera per arribar fins a la ciutat xilena de Puerto Natales, una població que ens ha deixat un grandíssim record per la gent que hi hem trobat.
Hospedats a l'Hostal Magallania vam fer-nos ben amics d'un dels seus propietaris en Willy i la Jimena. Durant tres dies plujosos vam poder fer vida quotidiana pels seus carrers, esperants que el temps millorés per entrar a una de les joies de la naturalesa d'aquella zona, les Torres del Paine.
Perquè us en feu ua idea, abans de venir per aquí, el nom de Torres del Paine no m'era gens conegut. Però en arribar a aquí, tots els viatgers tenen aquesta referència apuntada a la seva lliberta de viatge. Per què? Doncs bé, és segurament, una barreja d'ingredients.
D'una banda perquè és un Parc Nacional del tot destaca, amb una bellesa inaudita. De l'altra, perquè per observar-lo de ben a prop calen com a mínim entre tres i quatre dies de caminada prou durs. I a l'entorn d'aiò es forma com una èpica entre els que hi han entrat.
Bé, doncs, la Patri i jo vam decidir entrar al Parc. Vam comprar menjar per a 4 dies, vam llogar un sac de muntanya i una cuineta de gas per preparar coses calentes.
La veritat va ser una gran experiència, però alhora uns dies molt durs perquè vam caminar un total de 70 quilòmetres en 3 dies i mig, i en la majoria carregats amb motxilles d'entre 6 i 8 kilos. I si només fos caminar, però és que a més calia travessar rius per pedres, descalçant-nos, pujades pronunciades, baixades pronunciades.... i a l'acabar la jornada muntar la tenda i creuar els dits perquè el clima austral, canviant i dur, no ens fes la murga....
Al final tot va sortir molt bé, vam tenir sort. Les conseqüències són que els músculs encara ens fan mal, però, vaja, marxarà.
Si voleu veure més fotos d'aquesta aventura, aqui les teniu: http://picasaweb.google.com/Patrukinha/TorresDelPaine#

dilluns, 26 de gener del 2009

Tot serà diferent

Les coses es poden tórcer en qualsevol moment. El viatge dels quatre per Amèrica del Sud ja no serà igual. La Cris per motius familiars ha hagut de tornar cap a Celrà. Tot plegat ha passat massa ràpid i els que encara estem a l'altre cantó de l'Atlàntic la trobem a faltar.
D'altra banda, la Isa se'n va a Belem, al nord de Brasil, en un parell de dies encadenant dos vols. I ho farà amb un esquinç de turmell!
En fi, els viatges són inesperats, l'essència però de l'anysensehivern segueix dempeus, amb els integrants del grup aquí o allà.

Dani

diumenge, 18 de gener del 2009

dilluns, 5 de gener del 2009

divendres, 2 de gener del 2009

Xile, dolça Xile




Així, de bracet ens ha agafat Xile. Com qui no vol la cosa. Passàvem per allà, quan ens va oferir entrar entre mig de muntanyotes enormes. I vam agrair la invitació. A priori havia de ser una curta estada, però la relació va per llarg.
Teníem una il·lusió terrible d'entrar a Xile perquè ens havien dit que trobaríem peix i marisc bo i barat. I mentre han passat els dies aquests menjars han passat a ser n gran acompanyament per racons inoblidables.
Puerto Varas és un poble que descansa a la riba d'un dels nombrosos llacs de la zona. I de teló de fons té el volcà Osorno. El que surt a la foto amb mi (amb en Dani). Veure un volcà de prop és força impressionant. I més sabent que a pocs quilòmetres de distàcina a Chaitén, fa uns mesos un volcà que semblava adormit, ha destruït tota una ciutat.
I després hem entrat al món desconegut d'una illa anomenada Chiloé. Es tracta d'un arxipeleg poc habitat però molt peculiar. Dedicat principalment a la indústria pesquera, ens ha ofert grans sorpreses.
Ens hem fet amics de dues dones molt especials, encarregades d'una cuina popular ubicada a Ancud. Tan amics, que ens han regalat moments molt entranyables, com una passejada en barca.
I a prop d'Ancud els nostres ulls van veure de prop els pingüins. Quina joia. Increïbles i graciosos.
I posteriorment, hem anar a Castro, la capital de Chiloé on vam passar la nit de Cap d'any. Ho vam fer amb una parella de Suïssa i una altra d'Austràlia (ja us ho explicaré en el proper post).
I ara, ens trobem a Quellón al sud de la illa. Estem esperant que surti un vaixell cap a Puerto Chacabuco, ja de nou al continent. Sembla que el dimecres.