Així, de bracet ens ha agafat Xile. Com qui no vol la cosa. Passàvem per allà, quan ens va oferir entrar entre mig de muntanyotes enormes. I vam agrair la invitació. A priori havia de ser una curta estada, però la relació va per llarg. Teníem una il·lusió terrible d'entrar a Xile perquè ens havien dit que trobaríem peix i marisc bo i barat. I mentre han passat els dies aquests menjars han passat a ser n gran acompanyament per racons inoblidables.
Puerto Varas és un poble que descansa a la riba d'un dels nombrosos llacs de la zona. I de teló de fons té el volcà Osorno. El que surt a la foto amb mi (amb en Dani). Veure un volcà de prop és força impressionant. I més sabent que a pocs quilòmetres de distàcina a Chaitén, fa uns mesos un volcà que semblava adormit, ha destruït tota una ciutat.
I després hem entrat al món desconegut d'una illa anomenada Chiloé. Es tracta d'un arxipeleg poc habitat però molt peculiar. Dedicat principalment a la indústria pesquera, ens ha ofert grans sorpreses.
Ens hem fet amics de dues dones molt especials, encarregades d'una cuina popular ubicada a Ancud. Tan amics, que ens han regalat moments molt entranyables, com una passejada en barca.
I a prop d'Ancud els nostres ulls van veure de prop els pingüins. Quina joia. Increïbles i graciosos.
I posteriorment, hem anar a Castro, la capital de Chiloé on vam passar la nit de Cap d'any. Ho vam fer amb una parella de Suïssa i una altra d'Austràlia (ja us ho explicaré en el proper post).
I ara, ens trobem a Quellón al sud de la illa. Estem esperant que surti un vaixell cap a Puerto Chacabuco, ja de nou al continent. Sembla que el dimecres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada