Hem arribat fins a la zona més austral del continent americà. Després de passar per la "mítica" Ruta 40 argentina, centenars de quilòmetres i quilòmetres de terres àrides amb animals salvatges com els wanacos o els nyandús, vam arribar a les ciutats de El Chaltén (on hi ha el Fitz Roy) i el Calafate (on hi ha el Perito Moreno).
Després vam seguir baixant però creuant la frontera per arribar fins a la ciutat xilena de Puerto Natales, una població que ens ha deixat un grandíssim record per la gent que hi hem trobat.
Hospedats a l'Hostal Magallania vam fer-nos ben amics d'un dels seus propietaris en Willy i la Jimena. Durant tres dies plujosos vam poder fer vida quotidiana pels seus carrers, esperants que el temps millorés per entrar a una de les joies de la naturalesa d'aquella zona, les Torres del Paine.
Perquè us en feu ua idea, abans de venir per aquí, el nom de Torres del Paine no m'era gens conegut. Però en arribar a aquí, tots els viatgers tenen aquesta referència apuntada a la seva lliberta de viatge. Per què? Doncs bé, és segurament, una barreja d'ingredients.
D'una banda perquè és un Parc Nacional del tot destaca, amb una bellesa inaudita. De l'altra, perquè per observar-lo de ben a prop calen com a mínim entre tres i quatre dies de caminada prou durs. I a l'entorn d'aiò es forma com una èpica entre els que hi han entrat.
Bé, doncs, la Patri i jo vam decidir entrar al Parc. Vam comprar menjar per a 4 dies, vam llogar un sac de muntanya i una cuineta de gas per preparar coses calentes.
La veritat va ser una gran experiència, però alhora uns dies molt durs perquè vam caminar un total de 70 quilòmetres en 3 dies i mig, i en la majoria carregats amb motxilles d'entre 6 i 8 kilos. I si només fos caminar, però és que a més calia travessar rius per pedres, descalçant-nos, pujades pronunciades, baixades pronunciades.... i a l'acabar la jornada muntar la tenda i creuar els dits perquè el clima austral, canviant i dur, no ens fes la murga....
Al final tot va sortir molt bé, vam tenir sort. Les conseqüències són que els músculs encara ens fan mal, però, vaja, marxarà.
Després vam seguir baixant però creuant la frontera per arribar fins a la ciutat xilena de Puerto Natales, una població que ens ha deixat un grandíssim record per la gent que hi hem trobat.
Hospedats a l'Hostal Magallania vam fer-nos ben amics d'un dels seus propietaris en Willy i la Jimena. Durant tres dies plujosos vam poder fer vida quotidiana pels seus carrers, esperants que el temps millorés per entrar a una de les joies de la naturalesa d'aquella zona, les Torres del Paine.
Perquè us en feu ua idea, abans de venir per aquí, el nom de Torres del Paine no m'era gens conegut. Però en arribar a aquí, tots els viatgers tenen aquesta referència apuntada a la seva lliberta de viatge. Per què? Doncs bé, és segurament, una barreja d'ingredients.
D'una banda perquè és un Parc Nacional del tot destaca, amb una bellesa inaudita. De l'altra, perquè per observar-lo de ben a prop calen com a mínim entre tres i quatre dies de caminada prou durs. I a l'entorn d'aiò es forma com una èpica entre els que hi han entrat.
Bé, doncs, la Patri i jo vam decidir entrar al Parc. Vam comprar menjar per a 4 dies, vam llogar un sac de muntanya i una cuineta de gas per preparar coses calentes.
La veritat va ser una gran experiència, però alhora uns dies molt durs perquè vam caminar un total de 70 quilòmetres en 3 dies i mig, i en la majoria carregats amb motxilles d'entre 6 i 8 kilos. I si només fos caminar, però és que a més calia travessar rius per pedres, descalçant-nos, pujades pronunciades, baixades pronunciades.... i a l'acabar la jornada muntar la tenda i creuar els dits perquè el clima austral, canviant i dur, no ens fes la murga....
Al final tot va sortir molt bé, vam tenir sort. Les conseqüències són que els músculs encara ens fan mal, però, vaja, marxarà.
Si voleu veure més fotos d'aquesta aventura, aqui les teniu: http://picasaweb.google.com/Patrukinha/TorresDelPaine#
2 comentaris:
Companys! Nosaltres també som de terres gironines i estem fent la volta al món i estem "per la zona"! Ara mateix estem a El Calafate i volem anar cap a les d'en Paine! Esteu per aquí? Quin plan de viatge porteu? Potser podem coincidir a algún lloc!
Apa salutacions i us deixem aquí la web del nostre blog: http://www.voltaalmon.com
La quarta foto que és en BiN és brutal. Quin indret més maco!!!
Publica un comentari a l'entrada