Monedes i taxistes

Comencem l'aventura! Despres de tretze llargues hores en avio arribem a Buenos Aires. La tarda vespre es fresca. Freda fins i tot. La jornada ha estat maratoniana. El vol ha sortit amb retard. I el trajecte s'ha fet costerut! Qui aguanta en un seient minuscul assegut tantes hores... malgrat l'intent de dinar i berenar que ens han ofert els tripulants d'Aerolineas Argentinas?
Despres de viure una jornada a milers de metres d'alsada en A-340, amics, amigues, familiars: aterrem al continent america!hem creuat l'Atlantic!Gairebe no ens ho creiem!
Passem el control d'aduana mes be del que ens pensavem: i un amic de la Cris ens espera. En Max. Agafem un bus (no recomanat per turistes) que ens porta cap al centre de la ciutat, passant pels barris marginals de l'extrarradi.
I ens arriba la primera sensacio estranya del viatge. Si no tenim monedes no som res. Argentina te contrastos espectaculars. Un pais que es va quedar aturat als anys setenta. I que sembla que no es desperta. Per viatjar en bus necessitem monedes. Pero no hi ha monedes enlloc. Els comersos no et donen canvi i si compres alguna cosa et tornen amb bitllets petits. Comensa el caos en un pais acostumat als petits caos.
Al final, despres que en Max negocii amb el conductor del "colectivo", podem pujar. Hem de recorrer 1hora i mitja per avingudes immenses... extenuats pel viatge en avio, el viatge en colectivo arribem a l'hostal. Ara si jha hi som. Buenos Aires ens dona la benvinguda i l'hi acceptem l'oferta.
Comensa una nit estranya.... on els taxistes hi tenen un paper destacat....