(continuacio) L'aterratge a Buenos Aires va tenir un cert toc inesperat. I la cosa va continuar. Estavem convidats a una festa on un altre amic de la Cris punxava. Tot i que era molt tard i el cansament era evident, vam decidir fer un esfors.
Una pizza a la plaza Congreso va aixevar els anims. I a partir d'alli comensa la nostra peculiar historia amb els taxistes. Eren les 2 de la nit en una ciutat desconeguda, enorme, perillosament enorme... Pero amb sorpresa vam veure com les 2 de la nit, pels "porteños" es una hora decent, una hora en que tot just comensa animar-se la festa.
Vam veure un taxi aturat i li vam demanar si ens podia dur. Clar que si. I quan ens costara?? "uns 50 euros"
- de verdad?
"claro"
Evidentment estava de broma. Sota aquest esperit enigmatic dels argentins, no nomes va ser legal sino que ens va fer de guia per la ciutat. Pero no un guia qualsevol. Ens parla de la historia. De la ma d'Estats Units darrere les frustracions d'un pais que anhela un futur millor.
Entre enyoransa en acomiadem d'en Jorge i entrem al local on en Cuto, l'amic de la cris punxa aquella nit. Despres d'una hora comprovem que el nostre cansament s'ha apoderat dels notres ulls. Se'ns tanquen. Tornem.
I de tornada el protagonista de la historia es l'home que veieu a la foto. En Rodolfo Cutufia. Un argenti psicoanalista psicoleg promotor de canvis al mon engrescador parlador que porta un taxi perque la vida ha anat aixi. Mentre dura el trajecte ens fa un monoleg amb les pauses habituals dels argentins, per explicar-nos el seu somni: canviar el mon a traves de les persones que porta al taxi... qui sap potser d'aqui a uns anys en sentim a parlar.
2 comentaris:
Benvolguts futurs company@s de viatge, envejats per tots els que suposo que llegim el blog i que volem seguir tenint-vos aprop encara que només vosaltres sapigueu on esteu (fisícament i psicologicament); només fa 2 dies que heu marxat però de moment la quantitat de documents generats són curts però compensatoris amb els dies d'absència.
Jo no tinc molt a dir desde una vida monotona situada al voltant d'un entorn que a vegades és massa conegut, i que aspira a fugir-ne durant un temps per converir-se en un embrió de la vostra epxeriència que agraeixo molt que compartiu d'aquesta manera amb tots els aspectants.
Esperem que el dots de periodista i de comunicació que teniu, ens facin veure les coses tal i com les podeu viure vosaltres (encara que només sigui un % molt molt petitet, valdrà la pena)
una abraçada molt forta!!
xevi
Us adoneu de la grandesa de Buenos Aires? Allà tothom és com és perquè el corralito va fer que tot anés així....Però és el que hi ha, i acostumats a tenir molt, no perden el somriure havent deixat de tenir-ho...Increïble...
Per cert, obligatòria la visita al Cafe Tortoni, no recordo si és a la Avenida Corrintes, però si pregunteu us ho sabran dir. Magnifiques les sessions de tango cantat i ballat...
Nois, em feu molta, moltissima enveja, de debò!
Gaudiu de les petites coses que ens ofereix el món.
Un petó!
Laia
Publica un comentari a l'entrada