D'entrada ja us dic que a mi aquest post m'emociona. Caram. Passejar pel famós barri de San Telmo girar el cap amunt i veure penjada de la façana la bandera del teu país fa molt de goig.
El Casal de Catalunya és espectacular en tots els sentits. Primer de tot per l'edifici que és majestuós. Subim!I per l'altre cantó per la història que amaga darrere. De catalans que des del segle XIX ja han voltat per Argentina.
El Casal de Catalunya té una activitat envejable que ja els agradaria tenir altres organismes oficials fora del nostre país. Un dels responsables ens va acompanyar per les dependències del de l'edifici.
La sala dels Presindents (amb els quadres de Macià, Companys, Pujol, etc), el Teatre Margarida Xirgu, la Sala Tàpies, i un llarg etcètera que no queden només amb els noms sinó que compren el ritme tebi i fervent de Buenos Aires. Durant la visita vam poder veure una classe de sardanes, i classes de català per argentins.
Magrat que la presència catalana no és comparable a la gran quantitat de gallecs o asturians, els "bonarenses" han mantingut sempre força llaços d'unió amb el nostre país. I a més tenint en compte l'arribada d'intel·lectuals que van fugir en el llast de l'exili.
Amigues, amics: el Casal de Catalunya a Buenos Aires està fent molt bona feina.
Per cert, des d'aquí demano un post de la Patri parlant de la diàspora gallega tan present, tan frepant a Buenos Aires.
4 comentaris:
Jo també el demano!!!! hehehhe, ja veig que en aquest blog s'ha de passar a diari o s'acumula la feina! Molts petons a tots!!!
Qué emocióoon!! Mis nenes voltant pel món i compartint-lo amb nosaltres! Primer de tot, moltes gràcies per dedicar part del vostre temp, forces i de la vostra experiència als que som a l'altra banda del "charco". Digo como la Marta, un día sin mirar internete y ya me encuentro un blog y cuatro post, carai!! Ánimo con este diario de campo, vaya que si promete.. Seguid así, saboreando los lugares, sus vibraciones, las gentes..la comida! Acabáis de comenzar algo maravilloso.Nos seguimos leyendo,Una abraçada,Camino
quina enveja que doneu, felicitats
Veña Patri, a escreber!, deseguro o centro galego é moito maior que o Casal Catalá e acumula máis anos de historia (cando menos sumando os anos dos socios e socias :-))
Publica un comentari a l'entrada