Després de la llarga estada a Recife, el viatge va recomençar de nou. La Patri i jo vam seguir la nostra ruta cap al nord, mentre que la Isa i en Xevi ho van fer cap al sud.
L'energi gastada als carnavals, necessitava un contrapunt urgent de tranquil·litat i gaudi que no sabíem on podríem trobar. Però, ja us puc assegurar que era una urgència per determinar una inflexió posotiva en el viatge.
I feliçment va arribar en forma de llocs paradisíacs. Primer de tot amb el poble de Jericoacoara, amb un accés complicat i les seves immenses dunes que abracen el mar, i malgrat ser un destí força turístic vam poder relaxar-nos i retrobar un amic del viatge, en Guillermo de Barcelona.
I després, l'altre lloc que ens va ajudar a retrobar-nos amb nosaltres mateixos va ser el Parc Nacional de Lençois Maranhenses, un espectacle en forma de dunes i llacs petits que s'escampen enmig de la immensitat blanca!
Per nosaltres, va significar el comiat més agradable del Brasil.
L'energi gastada als carnavals, necessitava un contrapunt urgent de tranquil·litat i gaudi que no sabíem on podríem trobar. Però, ja us puc assegurar que era una urgència per determinar una inflexió posotiva en el viatge.
I feliçment va arribar en forma de llocs paradisíacs. Primer de tot amb el poble de Jericoacoara, amb un accés complicat i les seves immenses dunes que abracen el mar, i malgrat ser un destí força turístic vam poder relaxar-nos i retrobar un amic del viatge, en Guillermo de Barcelona.
I després, l'altre lloc que ens va ajudar a retrobar-nos amb nosaltres mateixos va ser el Parc Nacional de Lençois Maranhenses, un espectacle en forma de dunes i llacs petits que s'escampen enmig de la immensitat blanca!
Per nosaltres, va significar el comiat més agradable del Brasil.
4 comentaris:
Mmm...a veure parelleta...Cal que sembleu dos modelets de Calvin Klein posant a les meravelloses platges de Brasil?????????????? Rabiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
Juer, esteu morenets i amb una cara d felicitat que no podeu més, eh...Ja ho dèiem, en viatges així, o trenques amb la parella o te n'enamores 40 vegades més!
Quins paratges, no? Ostres...Ja tinc ganes que arribeu i expliqueu mil i una anegdotes del viatge! Serem tot orelles, us ho asseguro!
Un petó molt i molt fort!
Tothom que hi ha estat m'ha dit que és un indret fantàstic. Del millor de Brasil. M'ho apunto per anar-hi algun cop. Felicitats pel vostre viatge!!!
Ostres ja té raó la Laia que a part d'estar "bonissims" a la foto, feu venir una enveja....... d'aquella que no podriem dir exactament.. enveja sana... ara mateix, no ens enganyem, NO ES SANA!!! JEJEJEJEJEJE vOSALTRES QUE PODEU...... GAUDIU I NADEU AMB ELS PEIXETS o Taurons...per mi! jejejeje
Per cert... l'anonim anterior era jo... la Cris!
Publica un comentari a l'entrada