Quant temps vam viatjar?

Vam aterrar a Buenos Aires el 15 de novembre de 2008, hem tornat a Catalunya entre el 7 i el 20 de maig de 2009. 6 mesos.

Quin va ser el nostre recorregut?

Para ver por donde hemos pasado exactamente clickar en MAP y luego en ampliar (+). more...

LES FOTOS DEL VIATGE

Les podeu trobar a:

www.picasaweb.com/patrukinha

dissabte, 18 d’abril del 2009

La ciutat rica, Potosí



"Potojsi" era el nom originari d'una ciutat que durant els segles XVII i XVIII es va convertir en una de les capitals del món. No pas per la seva dura vida. A gairebé 4.000 metres d'alçada les nits són extramadament fredes i pujar una pendent es converteix en un esbufec constant.
Potosí té una particularitat que la va convertir en una de les ciutats més codiciades del món: té un ventre en forma de muntanya que amaga una de les quantitats més importants dels planeta de metalls preciosos.
Si voleu conèixer un xic més d'història sobre la ciutat de Potosí, els viatgers de l'anysensehivern us recomenem el llibre "Las venas abiertas de América Latina" del sempre punyent escriptor uruguaià Eduardo Galeano.
Avui en dia, Potosí no té res a veure amb l'esplendor que els ocupants espanyols i europeus van sotmetre durant molts anys.
Els treballadors de les mines de Potosí, que tenen una esperança de vida de 55 anys i continuen extraien les pedres a pic i pala, en unes condicions llastimoses, viuen pendents de les borses internacionals per veure a quina cotització estan els metalls que el ventre del Cerro Rico de Potosí els ofereix, per si l'endemà han d'anar a treballar o continuen sense feina.
Des dels carrers de la ciutat sembla molt fàcil tocar el cel. És una sensació colpidora, de ser tan amunt, tan aprop dels núvols i de les estrelles i tan distant del món que t'ha parit.
I des d'allà vam pujar als terrats per encara ser més altius, seria tan fàcil cridar ben fort i que ens sentissiu a l'altra contaó de l'Atlàntic...

5 comentaris:

Josep M. Ferrer ha dit...

Curiosament, per Sant Jordi em vaig comprar "Las Venas Abiertas..." del Galeano. Sabeu que és el llibre que li va regalar Hugo Chávez a Obama fa ben poc? Per alguna cosa serà!

He estat a Potosí i a la mina Cunti del Cerro Rico i és un indret interessantísim. Però em va agafar un soroche i un mal de panxa que només de pensar-hi, m'agafa por!!!

Bona sort en el vostre viatge!!!

Anònim ha dit...

Amores meuuuuuus!!! quant de temps sense saber de vos! valéis más que un Potosí! como solía decirnos mi madre de peques.
Ayyyyysssss tengo unas ganas de achucharos que no sabéis bien! jajja me dijo Cris que ya empezábais a pensar en fechas para la vuelta, sí?? escribid un correito, anda!
Un abrazo bien grande,
Cami

CRIS ha dit...

Guapinyossss! jejejej ja sabia que Bolívia us encantaria, malgrat la duresa de la vida a l'altiplà....
Per cert, vau a entrar al ventre del Cerro Rico...? vau poder veure de dins les entranyes de plata i minerals de la mina...
Vau veure les ofrenes al Diable, Sr. de la mina?
No sabeu les ganes que tinc de retrobar-vos de nou! Ara a terres catalanes! La propera vegada que acaroneu el cel, de tant a munt que esteu, crideu que segur que us responem!!
mil petons de sde Celrà!
Cris

CRIS ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Fuetimate ha dit...

Quins sentiments més extranys Bolívia. A vegades ho trobava molt maco i d'altres voldria haver-los engegat a tots jejeje però el que si que és cert és que no me n'arrepenteixo gens de la ruta que vam fer creuant pràcticament tot el país
Fuet-i-Mate